Parameter
- 160 Seiten
- 6 Lesestunden
Mehr zum Buch
Abans de venerar la raó, els grecs s'inclinaven davant la possessió, fenomen de «divina bogeria» que assumeix diverses formes i del qual descendeixen el pensament mateix, la poesia, la divinació. Si s'indaga la història secreta d'aquesta paraula –desvaloritzada i difamada pels Moderns–, es descobreix que a la seva origen hi ha una figura: la Ninf, provocadora de la possessió primigènia, la possessió eròtica, que colpeix no només els homes sinó també els déus. El assaig que dóna títol al llibre és un intent de reconstrucció del significat d'aquests éssers delicadíssims i obscurs, fascinants i terribles, des de l'himne homèric a Apol·lo fins a Aby Warburg. A aquest text se n'hi justaposen altres, que toquen temes dispars com Lolita de Nabokov (història moderna de possessió), La finestra al pati de Hitchcock (que es demostra llegible a través de categories vedàntiques), el guant de Gilda, una aparició de John Cage, Chatwin fotògraf, dos episodis de la vida de Kafka, la bibliografia com a forma (on l'exemple és ofert per Massa i poder de Canetti) i l'editorial com a gènere literari (partint d'Aldo Manuzio, gran editor renaixentista, per arribar a Kurt Wolff, que va ser l'editor de Kafka).
Buchkauf
Negre amb un saxo, Ferran Torrent
- Sprache
- Erscheinungsdatum
- 1993
Hier könnte deine Bewertung stehen.
- Titel
- Negre amb un saxo
- Sprache
- Katalanisch
- Autor*innen
- Ferran Torrent
- Verlag
- GE
- Erscheinungsdatum
- 1993
- Seitenzahl
- 160
- ISBN10
- 8477271119
- ISBN13
- 9788477271116
- Reihe
- Schlagwörter
- Sachbücher, Sozialwissenschaften, Kunst & Kultur, Wahre Geschichten, Philosophisches Thema
- Bewertung
- 4,2 von 5 Sternen
- Beschreibung
- Abans de venerar la raó, els grecs s'inclinaven davant la possessió, fenomen de «divina bogeria» que assumeix diverses formes i del qual descendeixen el pensament mateix, la poesia, la divinació. Si s'indaga la història secreta d'aquesta paraula –desvaloritzada i difamada pels Moderns–, es descobreix que a la seva origen hi ha una figura: la Ninf, provocadora de la possessió primigènia, la possessió eròtica, que colpeix no només els homes sinó també els déus. El assaig que dóna títol al llibre és un intent de reconstrucció del significat d'aquests éssers delicadíssims i obscurs, fascinants i terribles, des de l'himne homèric a Apol·lo fins a Aby Warburg. A aquest text se n'hi justaposen altres, que toquen temes dispars com Lolita de Nabokov (història moderna de possessió), La finestra al pati de Hitchcock (que es demostra llegible a través de categories vedàntiques), el guant de Gilda, una aparició de John Cage, Chatwin fotògraf, dos episodis de la vida de Kafka, la bibliografia com a forma (on l'exemple és ofert per Massa i poder de Canetti) i l'editorial com a gènere literari (partint d'Aldo Manuzio, gran editor renaixentista, per arribar a Kurt Wolff, que va ser l'editor de Kafka).