La madrugada del 5 de octubre de 1934, animados por una convocatoria de huelga general que fracasar ̀en el resto de Espaą, los mineros de Asturias se alzan contra las autoridades y toman el control de ayuntamientos y cuarteles de la Guardia Civil. Desde el gobierno de la Repb︢lica se opta por responder con toda la dureza posible para sofocar la Comuna asturiana, que tardara̕ dos semanas en ser derrotada. El balance fue durs̕imo: casi 1.500 muertos, ms̀ de 2.000 heridos y ms̀ de 30.000 prisioneros.
A la Catalunya dels anys en què Jordi Pujol guanyava les eleccions i els mitjans construïen la imatge d'un oasi, la trajectòria del periodista i advocat Alfons Quintà (1943-2016) reflecteix una perversa cruïlla d'assetjament i poder, diners i tràfic d'influències. Crescut a l'ombra de Josep Pla i perdiodista de gran prestigi durant la Transició, al llarg dels anys, gràcies al seu coneixement de les clavagueres del poder polític i financer, Quintà -artista consumat del xantatge, l'assetjament i la manipulació- va desenvolupar una carrera periodística fulgurant però plena de clarobscurs inquietants. Va ser el primer delegat a Catalunya del diari El País, des d'on va destapar el cas Banca Catalana, desafiant el flamant President; fou el primer director de TV3 -nomenat, segons ell mateix va confesar, per tot el que sabia i callava de la rebotiga del poder-; va exercir de jutge suplent, i va acabar els seus dies, al Diari de Girona, denunciant les retallades en sanitat i la deriva del Procés. El tràgic colofó a la seva trajectòria es va produir el desembre de 2016, quan Alfons Quintà va assassinar d'un tret la seva exparella i a continuació es va suïcidar.
