Traducció de Josep Domènech - Edició bilingüe
RITUAL.Si és altar el poema, sacrifico. En aquesta pedra de lluna que és el versel coltell del viu guanya tall. Aquí m ́he agenollat. No refuso el cérvol de la prada del meu somnial dard violent que el colpeix. No hi ha foc sense llenya tosca,encara que les mans de la llum acabin brutesde la cendra entebeïda de les paraules.
Clarice Lispector és un nom rotund, segurament el més rotund de la literatura brasilera, i ineludible en qualsevol recorregut per la literatura universal. Una de les mirades més particulars i magnètiques que podem trobar, amb una autèntica legió de lectors al darrere, que dona el millor de si mateixa en les distàncies curtes. Enigmàtica, que no hermètica. Addictiva, si no vas amb compte. La llengua catalana no disposava encara dels contes de Clarice Lispector, fins que dos traductors s'han confabulat com mai per fer-la brillar. Restes de carnaval és el quart títol de la col·lecció «Portàtils».
"Un fill és com un mirall on es reflecteix el pare", diu l'epígraf d'aquesta novel·la. El pare és un escriptor que no accepta cap més obligació que la d' segons com es miri, un inadaptat sense ofici ni benefici, mantingut per la dona. El fill és un nen amb síndroma de un ésser poc apte al moviment i al llenguatge, que el seu pare contempla com un accident impossible. Tanmateix, aquest és el mirall, deformant segons la norma. Cristovão Tezza va publicar aquest llibre gairebé trenta anys després de néixer el seu fill Felipe, amb trisomia 21.