Metàfora, fraseologia i traducció

La traductologia, que ha anat obrint-se camí com a disciplina autònoma, disposa avui de nombroses publicacions, com ara revistes especialitzades, manuals i monografies, que aborden els diferents problemes teòrics i pràctics suscitats en la labor traductora realitzada en diversos gèneres i entre diverses llengües. La dificultat de traslladar microestructures i macroestructures d’unes llengües a unes altres reclama l’estudi contrastiu dels corresponents sistemes lingüístics, però també l’examen de les comunitats discursives implicades, les convencions assumides, els mecanismes ideològics, les pautes d’estil i altres factors que operen en la pragmàtica de la comunicació. Entre tots aquests aspectes rellevants per al traductòleg, la metaforització i la fraseologia ocupen un lloc de primer ordre. De fet, la metàfora ha estat durant millennis un tema de debat ben productiu, que ha afectat lingüistes, estudiosos de la literatura o filòsofs i que ha generat una producció bibliogràfica massiva, on resulta particularment difícil destriar el gra de la palla, o simplement decidir una selecció bibliogràfica en funció dels problemes que es vol resoldre i de la perspectiva epistemològica adoptada. En la revoltada mar dels treballs sobre la metaforització, des d’Aristòtil fins a Lakoff o Ricoeur, cal explicitar prèviament quins peixos volem pescar i, en conseqüència, buscar el sistema adequat, triar l’ham o la xàrcia que més convinguin en cada cas.